_ _    _ _____  ___   __                       
 __      _(_) | _(_)___ / ( _ ) / /_   ___ ___  _ __ ___  
 \ \ /\ / / | |/ / | |_ \ / _ \| '_ \ / __/ _ \| '_ ` _ \ 
  \ V  V /| |   <| |___) | (_) | (_) | (_| (_) | | | | | |
   \_/\_/ |_|_|\_\_|____/ \___/ \___(_)___\___/|_| |_| |_|

Leandro Fernández de Moratín

Moratín peu son amic Francisco de Goya

Leandro Fernández de Moratín (Madrid, lo 10 de març de 1760 - París, lo 21 de junh de 1828) que ho un dramaturg e un poeta espanhòu de la Lutz.

Hilh d'un poeta e dab originas nòblas, qu'estudiè a Valhadolid e, mercès a la soa amistat dab Gaspar Melchor de Jovellanos, grana figura literària, intelectuau, politica e juridica de l'epòca, qu'avó l'escasènça de viatjar en França com secretari deu Comte de Cabarrús.

Qu'arrebó l'ajuda de Manuel Godoy, favorit deu Rei Carlos IV e que comptè enter los Afrancesados durant l'invasion francèsa d'Espanha per las tropas bonapartista.

Après la desfacha napoleoniana qu'avó d'exilià's en França on e's morí.

Òbras

Teoria de Comedia (Teoría de la Comedia)

Lo vielh e la dròlla (El viejo y la niña)

La comedia nava (La comedia nueva)

Lo Baron (El Barón)

Un òmi es he auberga per ua dauna e bèth hà's passar per un aristocrat esconut e pròche de crubar lo cabau immense, au punt qu'aquesta en mei de tot li provesir, e vòu forçar la soa hilha a cancellar las soas fiançadas entà l'esposar.

La minjadiu (La Mojigata]]]" class="mw-editsection-visualeditor">modificar | Modificar lo còdi]

Dos hrairs e's s'arcastan sus lo biais d'educar las dròllas : un que respècta la soa lbertat e qu'a ua hilha sincèra, l'aute qu'a adoptat ua tanhenta qui deu crubar un eritatge immense mes, constrenta desempeuish la soa mei pregona enfància per ua autoritat exagerada, que's he créder devòta e disposada a acceptar lo convent (en tot deishar lo son eretatge au son pair adoptiu). E realitat que ha de devòta e que fin finala e decideish esposar un arren que valha.

Lo quiò de la dròlla (El sí de la niña)

Un vielh que's dispòsa a esposar un dròlla qui he de l'aceptar entà aubedir com ac hosse tostemps, a la soa mair. En realitat, per escansença, que s'es jà promesa au nebòt d'aqueste qui ei tanben aubeissent. Quand ac apren, l'oncle fin finala decideish de'us maridat amassas.